COMENTARI: "EL CEL I L'INFERN"
Aquest és un dels 280 sermons que es conserven del predicador dominic valencià, Sant Vicent Ferrer, que, com ja sabem, s'el considera com un dels majors predicadors del cristianisme, ja que va dedicar la seva vida a recòrrer mitja Europa predicant amb els seus famosos sermons.
Un sermó és una modalitat del génere oratori que consisteix en un discurs de tema religiós, pronunciat durant la missa cristiana o, en el cas de Sant Vicent, a les places i mercats dels pobles.
La seva obra religiosa té la intenció de reformar els costums morals de la societat i està concebuda per a ser transmesa oralment, per això, tots els sermons que es conserven en realitat són resums, ja que Sant Vicent predicava durant diverses hores i improvisava el contingut dels seus sermons, els quals eren copiats per membres de sa companyia.
Aquest sermó, mitjançant la descripció del cel i una altra, d'una manera apocalíptica, de l'infern, pretén advertir a la gent les conseqüències que té el portar una vida de pecats.
Sant Vicent comença el sermó explicant, d'una forma idílica, el pas de l'ànima del cos físic al cel i aconsella a tots els que li escolten que si volem tindre aquell destí, hem de tindre una bona vida, deixant l'honor i la vanitat apartats del món, ja que ell considera que aquestes qualitats són fem.
Després ens parla de l'infern d'una forma molt amenatzant, deixant-ho com el lloc més horribles del món.
Explica el que succeix a una persona que viu en pecat mortal des que està a punt de morir fins que el diable s'emporta la seva ànima cap a l'infern: el procés comença quan estàs a punt de morir, Llucifer ho sap, i preveu a quina hora exacta es produirà ta mort, llavors mana a milers de dimonis per a emportar-se l'ànima del futur difunt, i és en aquest moment quan l'ànima sent el perill, quan sent que la separaran del cos pecador on viu, i es sent atrapada(fà el semblant d'un conill rodejat de caçadors).
Finalmente, aquesta ànima es treta pels dimonis i la porten, lligada per una cadena al coll, cap a l'infern, i aquesta al vore com és aquell lloc, crida de por, de desesperació i és quan li comuniquen que està allí per haver-hi pecat i blasfemat en nom de Déu.
Per acabar-hi, Sant Vicent dóna una última premisa: Hi ha que preocupar-se de les conseqüències de pecar i de la vida post-mortal i no en aquest món que ell califica de desgraciat i desventurat.
Com els sermons de Sant Vicent han sigut transmesos al seu públic i d'una manera oral i improvisada i el seu missatge anava dirigit al poble i a provocar efectes emotius i impressionants per mantenir l'atenció del públic, trobem als seus textos un llenguatge molt popular i proper, plé de recusos propis de l'oralitat com són el dirigir-se al poble(L.5 "Doncs, bona gent,..."), (L.32 "Bona gent, en això"), diàlegs per a dramatitzar les històries(L.24-29: diàleg entre ànima i dimonis), la veu com a element essencial mitjançant exclamacións, crits, onomatopeies(L.24 "Aah!, Aai!"), etc.
També observem en aquest sermó la necessitat de predicar amb utilitat de Sant Vicent, mitjançant exemples amb arguments obtinguts de la vida i de l'experiència quotidianes (L.17-20: exemple del conill). Però quan vol criticar a la societat descriu les coses cruament i abandona el pla imaginatiu dels exemples.
Per últim, la característica més imporant de Sant Vicent que es veu en aquest text és la seva intenció de moralitzar i d'advertir a la societat dels perills que té pecar i dels perillls que té no portar una vida cristiana, sempre d'una forma molt dura i clara.
